El Design Thinking com a procés de reflexió per a la remodelació de la biblioteca: el cas de la Biblioteca de la FIMA

Ja està disponible al Dipòsit digital de la UB l’article presentat al maig a les 16 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació:

Térmens i Graells, Miquel; Comalat, Maite; Rodríguez Parada, Concepción; Novella Sánchez, Roser."El Design Thinking com a procés de reflexió per a la remodelació de la biblioteca: el cas de la Biblioteca de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB". Comunicació a: 16es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. ESSENCIALS: Lideratge professional, comunitats actives i recursos de primera necessitat. Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Barcelona. 25-27 de maig 2022. http://hdl.handle.net/2445/190163

En aquesta comunicació es presenten alguns dels resultats obtinguts a partir del procés de Design Thinking dut a terme a la FIMA. Aquesta experiència forma part d’un procés més ampli, que el deganat va iniciar l’any 2020, amb l’objectiu de fer una proposta de remodelació que situés el CRAI biblioteca en el centre del procés d’aprenentatge i docència dels diferents ensenyaments de la FIMA. A través d’entrevistes individuals, els participants en el procés de Design Thinking han expressat el seu nivell de satisfacció i l’opinió sobre els resultats obtinguts. L’anàlisi d’aquestes dades aporta una mirada interna a una metodologia que ja ha estat utilitzada per altres biblioteques.

Destaquem la part final de l’article, la de les conclusions:

El procés de Design Thinking de la BIMA va donar com a resultat dues propostes de redisseny dels seus espais que, essencialment, foren molt similars perquè responen a dues propostes de nous usos, curiosament, molt coincidents. Aquestes propostes es poden resumir en la necessitat que la biblioteca pugui oferir quatre espais ben diferenciats: un espai per estudiar (espai de silenci i estudi individual), un espai per experimentar i crear (treball en equip i laboratoris), un espai per desconnectar i compartir (espai social, de trobada informal) i un espai de consulta i assessorament (amb experts, bibliotecaris…). Aquesta ideació és la que ha donat lloc a una proposta de redisseny d’espais en què les diferències només es troben en la ubicació d’aquests però no en les seves característiques.

A partir d’aquestes idees, la renovació de la biblioteca ha entrat en una nova fase en la que arquitectes, dissenyadors i les disponibilitats pressupostàries marcaran les característiques i els ritmes dels canvis a fer.

Creiem que aquesta experiència també pot ser útil per a altres biblioteques que es trobin en una situació similar: haver pres la decisió de repensar les seves funcions i els seus espais però tenir dificultats per concretar-ho en un pla. A continuació relacionem de forma clara alguns dels punts que hauran de tenir en compte segons la nostra experiència.

Creiem que el paper de l’expert extern és important: permet vèncer les resistències comprensibles que els diferents actors implicats poden tenir, actua com a facilitador de la cohesió del grup fent de mediador i aportant una visió objectiva, i, per últim, garanteix l’èxit del procés. L’expert també és la peça clau per contextualitzar el procés, garantint-ne la seva coherència i assegurant la implicació dels participants.

Hem constatat la importància de la composició dels grups que han de ser representativa i diversa, ja que, per una banda, la seva formació aporta punts de vista diversos i afavoreix la capacitat d’imaginar solucions. Per altra banda, cal tenir en compte el tarannà que pot limitar la capacitat de “jugar” i de trencar els rols assignats en contextos formals, una situació que pot afectar a les dinàmiques dels grups.

El procés ha servit per fer evidents algunes claus d’èxit. En primer lloc, l’ambient respectuós ha permès que totes les persones hagin pogut participar i donar la seva opinió sense sentir-se menystingudes pel fet de no ser “professional” de l’àmbit o pel fet de ser estudiant. Això, a més, ha generat o enfortit els vincles entre les persones i de les persones amb la institució.

Finalment, cal vetllar perquè els espais siguin agradables i polivalents i, en definitiva, afavoreixin aquest tipus de dinàmiques amb mobiliari mòbil i divers.”

Trobareu altres comunicacions de les Jornades a la web del COBDC, a l’apartat de Comunicacions. També trobareu penjades les Experiències i Pòsters. A Experiències trobareu un altre article del CRAI UB:

Zaborras, Rosa; Carbonell, Francesca; Pons Vila, Joan; Magdaleno Navarro, Isabel; Cornet Hernando, Jordi; Sanchez Oliva, Eva; Casas Escribano, Mireia; Bonet Bagant, Laia. "Formadors sense barreres físiques: enderrocant els paradigmes amb un nou model organitzatiu". http://hdl.handle.net/2445/186452 

Més informació:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Start a Blog at WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: