
Que el fin del mundo nos encuentre bailando
Barcelona, novembre de 1935. La Segona República es troba en compulsiu apogeu. Tomás, un jove meritori en un taller tèxtil del Poblenou, coneixerà Basilio, adobat i etern aspirant a boxejador professional que es guanya la vida amb els més diversos treballs. Tots dos viuran una aventura explicada des de la seva pròpia veu, la del poble pla, la dels pencaires que s’esllomen de sol a sol per un breu sou.

Amb setanta-tres anys, Francisco de Goya es trasllada a la Quinta del Sordo, una finca als afores de Madrid on realitzarà les obres més personals i enigmàtiques de la seva vida, les anomenades ‘Pintures negres’. Entre aquestes parets, Goya canviarà la visió de la pintura i plantarà la llavor que modelarà el futur de l’art.





Deixa un comentari